Sessió 3: "El cervell bilingüe"

VIDEO "EL CERVELL BILINGÜE"

1. El bilingüisme s'ha considerat sempre positiu en l'aprenentatge?

No sempre. Hi ha estudis realitzats als Estats Units que proporcionaven unes connotacions negatives ja que es considerava que el bilingüisme podia provocar un retard mental i, de fet, estava associat a una menor capacitat mental. És per això, que es pensava que, en comparació al monolingües, els bilingües tendríen una menor fluïdesa i un menor vocabulari.

2. A quina o quines edats es pot parlar d'un "bilingüe" primerenc?

Hi ha estudis diversos que retvel·len diferents edats al voltant d´aquesta qüestió, però es pot considerar que el bilingüisme és primerenc i ha d´estar ja present entre els cinc, set i dotze anys d´edat. Però sempre i molt important, sempre abans dels dotze anys.

3. Después de les anàlisis científiques realitzades, quins són els avantatges que se'ls poden atribuir als individus bilingües?

Són molts els avantatges que se´ls poden atribuir als individus bilingües perquè hi ha un increment positiu de la materia blanca.

És important senyalar que diferents estudis realitzats coincidixen en que els símptomes de l´enfermetat tan coneguda com és l´alzeimer tarden més en donar la cara.

4. Com relaciones l'expressió "ambient adquirit" amb la situació del bilingüisme?

La puc relacionar de manera senzilla perquè tota aquella persona que té la capacitat de desenvolupar en la seua vida més d’una llengua, té la plasticitat cerebral necessària per a parlar d´un ambient enriquit. És per això que el bilingüisme està considerat com una clara font de plasticitat cerebral.

PREGUNTA

- Quines penseu que són les diferències entre un programa en L2 com a llengua vehicular per a alumnat castellanoparlant, i un altre que utilitze només la L1?

Segons la meua opinió, moltes són les diferències entre un programa en L2 com a llengua vehicular per a alumnat castellanoparlant amb altre que utilitze només la L1. A vegades també ens trobem programes d´enriquement de la llengua i algunes peculiaritats que ens podrem trobar a un programa en L2 com a llengua vehicular per a alumnat castellanoparlant són les següents:

• Podrem trobar un alumnat bilingüe alhora.
• El professorat ha d´estar en primer lloc qualificat. A vegades i per desgràcia, encara trobem professorat que no està preparat per a impartir diferents matèries.

Si una persona és castellanoparlant i el programa està en valencià, pot posar en pràctica la llengua i no acomodar-se al seu.

La diferencia és que si una persona és castellanoparlant i el programa està en valencià, pot possar en práctica la llengua i no acomodar-se al seu.

Sessió 2

REFLEXIÓ EN GRUP

Quins coneixements de la L1 servirien a un alumne castellanoparlant en l’aprenentatge de la L2 si es tractara del valencià?

Molts són els coneixements que servirien de la L1 a un alumne castellanoparlant en l'aprenentatge de la L2 si es tractara del valencià; però, al mateix temps, hem de tindre cura perquè el fet que hi haja elements tan similars en totes dues llengües pot fer que alguns errors es singularitzen. Amb molta normativa i excepcions alhora, podríem dir que, alguns dels més fonamentals podrien ser els següents:

• Pel que fa a la gramàtica, alguns temps verbals, on només hauria d´aprendre la variació en quant a gènere i nombre; cóm s´estructuren i organitzen les frases o les sintaxis.
• Els temps verbals també són molt pareguts i també només hauria d´aprendre les variaciones pertinyents en gènere i nombre.
• Certes paraules són paregudes pel simple fet de que el valencià és una llengua romànica.

  L’ALUMNAT NOUVINGUT

-Què en penseu?

Com tots sabem, moltes són les tasques quan un/una alumne/a és nouvingut a l´escola. Uns del exemples podrien ser els següents:

Mirar el barri on està vivint el/la xiquet/xiqueta i tenir en compte les condicions en les que viu la familia o els aspectes personals que comporten per a ells serien exemples d´açò. Els nous xiquets desconeixen el nostre sistema educatiu, la nostra cultura, les llengües d´aprenentatge, els continguts a treballar dins de l´aula, i un gran etcètera. És per això que, nosaltres com a referents molts importants per als nostres xics i xiques, hem de tenir sempre present una afectivitat i exigència perquè l´alumnat nou necessita un procés d´adaptació que requerirà, segons les característiques i experiències de cada xiquet/a un cert temps.

- Calen adaptacions curriculars per a l’alumnat?

Segons la meua opinió, en algunes ocasions si calen adaptacions curriculars per a l´alumnat, principalment perquè és el professorat qui ha d´adequar-se a a l´alumnat i aquestes modificacions a vegades sí són necessàries. Som nosaltres, el professorat, qui hem de detectar les possibles necessitats educatives especials d´un alumne/a, siga del tipus que siga, i realitzar les adaptacions curriculars necessàries segons cada cas.

- És convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?

Estic convençuda que estar en contacte totalment directe i desde el principi és totalment convenient per a començar a estudiar en una llengua minoritzada ja que ens servirà per a acostumar als alumnes a expressar-se amb ella i a saber utilitzar-la correctament. Normalment, és recomanable una introducció primerenca del valencià i es considera com la millor opció que nosaltres com a docents podem oferir als més menuts per tal d´aconseguir un únic objectiu: formar alumnes amb competència comunicativa en les dues llengües cooficials.  

- Es convenient i/o possible lúdico de la llengua de l’alumnat nouvingut a l’aula?

Pense que quan l´alumnat nou arriba seria recomanable no utilitzar de manera lúdica la llengua per més possible que siga, la construcció d´una base nova és un procés que tarda en formar-se i no hem d´intentar accelerar-lo amb fases que anirien posterior a l´aspecte lúdic.

-Com integrem a estes persones?

Hui dia, el valencià no pot convertir-se en una barrera per a ningú. En tots els àmbits i sempre amb els/les alumnes nouvinguts hem d´intentar de conseguir la normalitat lingüística; i per això, als centres podem trobar programes i recursos per a integrar-los. Una vegada aquesta normalitat lingüística estiga establer-ta, començarà la real integració d´aquestes persones.

Práctica 2: lectura oralitzada (1ª sessió)

Bon dia lectors.

Com bé diu el títol, hui a classe hem fet una pràctica que consistia en fer una lectura oralitzada. El títol de la lectura seleccionada per la mestra ha sigut  un article anomenat "Fer de mestres", tret del llibre "Des del sud valencià. Escrits de resistència i esperança", de Tudi Torró.

Ens ha donat el test el cual primer hem llegit en veu baixa per a nosaltres mateixos. Cal remarcar que el test está escrit en valencià i aquesta no és la meua primera llengua, però l'he entenc perfectament ja que heestudiat valencià tota la meua vida a pesar de que em costa un poquet. 

Després de uns quants minutets en silenci per a que cadascú ho poguera llegir, ens hem posat en petits grups i ha hagut un anfitrió que ha tingut que llegir-nos una altra vegada el text per a tots els components del grup.

La meua percepció al tornar-ho a llegir una altra persona no ha canviat molt però sí que he posat més atenció i he pogut estar més atenta a alguns aspectes destacables seguint la lectura al mateix temps i l'he entès millor.

Finalment hem participat en conjunt tota la classe i el text ho ha tornat a llegir dues persones, cosa que m'ha servit d'ajuda. He sigut una persona que ha escoltat en tot moment però m'ha agradat molt la tàctica de llegir-ho un par de vegades sola i en conjunt amb la meua classe.

El contingut m'ha paregut de gran ajuda i pense que l'autora ens ha deixat una idea sobre els mestres molt clara ja que és informació actual i hem de tindre consciència sobre tot això que ens envolta dia a dia.

Espere que tingau l'oportunitat de llegir aquest fragment.

Fins prompte !!

Sessió 1

Hola llectors...

Hem començat el primer tema anomenat "escola i llengua" i amb ell hem anat fent algunes reflexions i responent algunes preguntes al llarg de la classe. Ací us deixe el que hem fet i les meues reflexions.

ALGUNES PREGUNTES:

1. Què entens per primera llengua (L1)?

La primera llengua és aquella amb la que has nascut, eixa amb la que has estat primer en contacte. Una llengua familiar i que parles amb els teus pares a cassa i amb la que et desenvolupes.
La L1 és la que denominem llengua materna.
Des de ben menuts es comença a sentir els primers contactes d'aquesta llengua al ventre de la mare.

2. Creus que l’expressió “llengua materna” és exacta?

La veritat és que baix el meu punt de vista és un poc discriminatori degut a que l'expressió no s'utilitza de manera adecuada amb el significat que té ja que no és exacta. 
La llengua materna és la llengua que parles només nàxer però no ha de ser específicament la llegua de la mare, el pare també té un paper fonamental e inclòse el xiquet/a pot crèixer amb el pare i aquest tenir una llengua diferent a la de la mare.

•  "¿Es pot tindre dues llengües maternes?

Si perquè si per exemple si la mare parla una llengua i el pare parla una altra llengua, eixa persona aprén al mateix temps deus llengües...

3. Què vol dir llengua preferent?

Aquella llengua que utilitzem més, perquè ens sentim més còmodes o perquè la nostra situació

Es pot usar una llengua més que l'altra perqu

La que tu estigues més còmoda i més segura parlant d'expressar-te.

4. Por canviat la llengua preferent al llarg de la vida?

Clar que si perquè si canvian les teues cirscuntancies socials pot canviar depenen de 

Què entens per segona llengua (L2)?

Aquella que s'utilitza en algunes situacions socials segons el context específica que calga.

Una llengua que dominas després de la L1. La L1 la domines més que la L2 o en un context més ampli.

Normalment s'apren més en el context escolar. La llengua 1 obeix a unes raons més profundes. 

La que aprens més al llarg de la vida fora del context familiar

Què entens per bilingüisme?

Parlar dues llengües

Quan tens la capacitat de parlar, de comunicar-te amb dues llengües sense cap problema. 

Capacitat que té el individu de parlar o de comunicar-se més o menys al mateix nivell.

comunicar-te i expressar-te lliurement amb dues llengües 

Què entens per multilingüisme?

Un pais o una comunitat parla més de dues llengües.

Domina més o menys al mateix nivell més de dues llengües.

Un territori on coexiteix més de dues llengües.

Què entens per plurilinguïsme?

Un individu que controla més de dues llengües 

Què significa colonitzar? 

Quan en un territori es parla una o dues llengües i persones inmigrants que no coneguen eixes llengües, per a poder comunicar-se parlen la seua propia llengua i és en eixe moment quan es produeix la colonització.

Establir una llengua en un territori. Una cultura també.

Imposició d'una llengua en un territori.


Impossició d'una llengua estranger a un territori
Perquè si no es prioritza la llengua prioritzada les persones donaran preferències a la seua llengua materna abans que a la minoritzada

Afirmació de W. Lambert (1974) à La consideració social de la L1 de l’alumnat és un factor decisiu a l’hora de planificar l’educació bilingüe.

Pense que dependerà de la llengua 1 per a treballar aquella llengua que és minoritzada.

Consideració social -- prestigi. Hem de veure quien prestigi té la llengua primera del alumnat i a partir de ahi treballar d'una manera o d'altra.

Si la L1 és una llengua prestigiada, alhora de planificar la educació, és a dir, la llengua que emprar per a donar una assignatura o una altra.

DEBAT --> Argumentar la reflexió